Fem de poetes! (Ep! Simbolistes!)

Per finalitzar el blog i el curs, ens toca inspirar-nos una mica i escriure un poema simbòlic. Aquí va el meu:

El roig sol que encara escalfa, el cel rojenc 

parèix la flama tot il·luminant les llars

a l'època de les fredes i tristes glaçades.

Hom sol observant la tènue llum del capvespre,

observant la fuga de la llum, el final del dia.

Esperant a descobrir la guspira de la flama,

de la flama de la felicitat, abraçant-me, 

cremant-me, escalfant el cor que ja tinc glaçat

de tant esperar a que aparèixi i ,per fi, em salvi.

Notes sobre el post-simbolisme

Què és el simbolisme?

Va ser un moviment artístic de finals del segle XIX, d'origen francès i belga, que es va dur a terme en la poesia i en les arta. Era en part una reacció contra el Naturalisme i el Realisme.

El simbolisme es va caracteritzar pel fet de voler expressar idees i sentiments, recreant-les en la ment del lector a través de la utilització de símbols. Es substitueix la realitat per la idea.

En què es diferencia del post-simbolisme?

El post-simbolisme és un corrent poètic que va sorgir a Catalunya als anys 20. Va heredar la tradició simbolista portant-la a la màxima complexitat de la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país.

Qui és Baudelaire?

Charles-Pierre Baudelaire va ser un poeta, crític i traductor francès. Va ser un dels poetes més influents del segle XIX i se'l va anomentar "el poeta maleït" degut a la seva vida de bohèmia i als seus excessos. Auqest personatge va ser l'autor precursor del moviment simbolista amb l'obra "les flors del mal"

Com és que una obra publicada el 1857 influencià un autor dels anys 30 del segle XX? Quina és aquesta obra?

L'obra publicada l'any 1857 va ser "les flors del mal", una recopilació de poemes que marcà l'inici del corrent simbolista. Aquesta obra va influenciar a Màrius Torres, bàsicament per ser la primera obra publicada amb trets simbolistes.

Qui és Mallarmé? Què té a veure amb la poesia de Màrius Torres? I Rimbaud? I qui és aquest paio de la foto?

Mallarmé Stéphane (L'home de la foto) va ser un poeta francès que va iniciar una renovació de la poesia, fent-la entrar a la modernitat a finals del segle XIX. Mallarmé va descobrir que si "el Cel és mort", el no res és un punt de partida que porta a la ballesa i a l'Ide. En la poesia de Màrius Torres va influenciar de gran manera en el tema de la transcendència i de la concepció de la mort.
Jean Nicolas Arthur Rimbaus va ser un altre poeta francès, va dedicar gran part de la seva obra a fer recerques i investigacions sobre la llengua. El seu estil es basa en l amusicalitat i el domini dels sentits, finalment va ser el gran model estètic del surrealisme.

Figures retòriques

En el post d'avui presentarem deu figures retòriques diferents i posarem un exemple de cada una.

-Al·literació: Repetició de certs fonemes d'articulació igual o semblant.
                  "Dones amant més que a mi mateix."

-Paronomàsia: Proximitat de paraules que sonen de la mateixa forma o semblant, bé perquè són de la mateixa família lèxica o bé perquè només es diferencien en un fonema.
                  "He fet senyor del seny a mon voler."

-Anàfora: Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit i donar-li simetria.
                 "Doneu-me carbons durs i guixos 
                  lluminosos.
                  Doneu-me murs de nit a les ciutats lunars."

-Asíndeton: Supressió de les partícules relacionants.
                 "Indecisa, rara, nova,
                  ara comença la rosa."

-Polisíndeton: Repetició d'una conjunció per donar més força a l'expressió.
                 "La gran ciutat que talla i
                  ascla i serra,
                  i abat les fites en el món 
                  poruc..."

-Hipèrbaton: Alteració gramatical de l'ordre dels elements d'una oració.
                 "Quan a la falda et miro
                  de Montjuïc seguda."

-Paral·lelisme: Recurs sinctàctic que consisteix a repetir una mateixa estructura en diverses frases seguides.
                 "Té un revolar triomfal la vívida 
                  crinera.
                  Té un cos de semidéu l'intrèpid conductor."

-Epítet: És l'adjectiu que expressa una qualitat inherent al substantiu. La seva funció és bàsicament expressiva.
                "On va aquella vela blanca
                 perduda en l'abisme blau?"

-Quiasme: Recurs literàri que consisteix en construir una simetria sinctàctica o semàntica mitjançant l'encreuament de dos parells de mots o d'oracions.
               "Busco en la petitesa infinitud 
                com en la infinitud la petitesa."

-Antítesi: Consisteix en oposar una mateixa frase dos mots, un pensament, expressions, etc.
               "És quan dormo que hi veig clar."

Heu llegit la novel·la? Sí oi?

En aquest post farem el recorregut que segueix l'Aram i la Marik, un camí amb molts obstacles però amb una recompensa final. Podreu seguir el viatge a través del mapa.

Capítol 1: La narradora viatja a Rodes i decideix que escriurà una novel·la sobre el genocidi del poble armeni. Els lectors són informats de l'existència d'un document manuscrit que explica l'història de Marik i d'Aram i de quina manera en va arribar una còpia a la narradora.

Capítol 2: Trobem la presentació de dos personatges anomenats Aram i Iorgos, mentre bussegen pel Mediterrani. La narradora proposa fer marxa enrera en el temps amb la finalitat de que els lectors puguem conèixer més coses sobre els dos personatges.
     1.Trebisonda (Armènia)
     2. Van-llac: monestir de Narek (Armènia)
     3. Igdir (Armènia)
     4. Echmiadzin (Armènia)
     5. Jerevan (Armènia)
     6. Port de Pireu (Grècia)

Capítol 3: Aram i la seva mare es troben a Atenes, sobrevivint com poden. Aram té quinze anys i sovint pateix malsons. Ell recorda la bona vida que tenia quan era un infant a Trebisonda i també el viatge al monestir de Narek. Aram i Iorgos es conèixen i els comença a unir un víncle d'amistat.

    7. Atenes (Grècia)

    8. Illes Ciclades (Grècia)

    9. Patràs (Grècia)

    10. Illa d'Ítaca (Grècia)

    11. Illes Jòniques (Grècia)

Capítol 4: Aram i Marik són al vaixell que els portarà cap a Marsella. El jove recorda com van arribar a casa de Grigor, un cosí de la seva mare que vivia en un poble a propo del llac Van, i com van haver de marxar-ne poc després d'haver-s'hi instal·lat. També recorda els preparatius i la fugida cap a Ezmiadzin, de la qual en destaca el robatòri dels cavalls.

    12. Corint (Grècia)

    13. Bríndisi (Itàlia)

    14. Gènova (Itàlia)

Capítol 5, 6 i 7: Es troben a Marsella on finalment s'instal·len Aram i Marik per viure. Allà hi ha una petita comunitat d'Armènis amb els quals fan alguns lligams. Serà allà on Marik es casarà de nou i Aram es casarà amb la germana de Iorgos.

    15.Marsella (França)

Els cicles narratius d'Anglada

Avui tractarem els cicles narratius de Maria Àngels Anglada.

Anglada no va fer una classificació cronològica de la seva obra, sinó que la va fer per temes. Així, trobem quatre cicles temàtics, un d'ells només format pel conjunt de contes breus.

 

1."Trio de Mitilene": Hi trobem les novel·les "Viola d'amore", "Artemísia" i "El violí d'Auschwitz". En aquest cicle, l'autora vol destacar dos elements: la música i el món clàssic.

2."Dues planes": Hi trobem "Les Closes", "Flors per a Isabel", "No em dic Laura" i "L'agent del rei". Aquí el que pretèn destacar són les comarques de Vic i l'Empordà.

3."Mediterrànies": Hi trobem "Quadern d'Aram", "També a tu", "Cleanòrides" i "Sandàlies d'escuma". L'elements fonamental d'aquest cicle és la Mediterrània en tota la seva extensió.

Pot sorprendre que Anglada no inclogués dins el mateix grup "El violí d’Auschwitz" i "Quadern d’Aram", dues obres que parlen del genocidi i que van ser escrites l’una darrere l’altra. No obstant, no són cicles tancats, ja que podem trobar referències creuades entre El Violí d’Auschwitz i Quadern d’Aram.

El quadern d'Aram: la literatura testimonial

 Avui parlaré d'uns dels temes més importants en l'obra "El quadern d'Aram" de Maria Àngels Anglada. Començaré explicant què és i on es troba Armenia, seguidament explicaré què era l'Imperi Otomà i quin paper juga a la primera guerra mundial i per finalitzar l'entrada acabaré amb què, quan va ser i perquè va ser l'anomenat "Genocidi Armeni".


Armènia és un país situat al Caucas, el qual, des de l'any 1990 és una república independent des de que es va desannexar de la Unió Soviètica. Armènia està situada a Àsia i es troba amb Geòrgia al nord, Azerbaidjan a l'est, al sud-oest Turquia i l'Iran al sud-est.
L'origen d'aquest territori prové de la partició de l'Imperi Otomà, que va ser un esdeveniment polític que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial.
Aquesta partició va ser planejada des dels primers dies de la guerra tot i que els adversaris de l'Imperi Otomà estaven en desacord sobre els seus propòsits de postguerra que eren bastant contradictoris.
Després de l'Ocupació d'Istanbul portada a terme per les tropes franceses i britàniques, el govern otomà s'esfondrà completament.
Tot i això, la Guerra d'Independència Turca va força els antics Aliats a retornar a la taula de negociacions. Els Aliats i la Gran Assemblea Nacional de Turquia signaren i ratificaren el Tractat de Lausana el 1923, que consolidava bona part de les qüestions territorials.
La partició comportà la creació del Món àrab modern i la República de Turquia. La Societat de Nacions concedí diversos mandats a França hi ha el Regne Unit sobre Mesopotàmia i Paletina (que va ser posteriorment dividida en dues regions: Palestina i Transjordània. Parts de l'Imperi Otomà a la Península Aràbiga es van convertir en parts del que avui coneixem com a Aràbia Saudita i el Iemen.
Seguidament, la nostre història arriba al punt del succés del genocidi armeni, que va ser un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'Imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915.
La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. Es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armenia. En l'actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'exsistència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per part dels armenis.

Altres mites en el teatre d'Espriu: Ester i Fedra

Mite d'Ester

És una història bíblica que narra la història d'Assuer, el rei persa que busca una dona després d'haver abandonat la seva. 
Presenten al rei, de manera camuflada, una noia jueva anomenada Ester i la noia acaba seduint al monarca. Un home de la cort molt gelós planeja matar a tots els jueus i el rei accepta fer-ho sense saber que la seva esposa és jueva. El seu oncle avisa a la noia i aquesta intercedeix davant el rei arriscant la seva vida i aconsegueis que, finalment, s'anul·li el decret que ordena matar a tots els jueus.

Mite de Fedra

Fedra és la filla de Minos i Pasífae. Té un germà anomenat Deucalió, el qual la va oferir en matrimoni a Teseu quan aquest regnava a Atenes, tot i que ja estava casat amb l'amazona Antíope. Durant el banquet nupcial va esdevenir un atac de les amazones.
Fedra i Teseu van tenir dos fills als que van anomenar Acamant i Demofont, però Fedra es va enamorar del fill que havia tingut Teseu anteriorment: Hipòlit. El jove que no suportava a les dones va refusar a Fedra i la dona, tement que Hipòlit li expliqués al seu marit, va estripar-se el vestit, va tancar la porta de la seva habitació i va dir que Hipòlit havia intentat violar-la.
Teseu molt enfadat va recórrer a Possidó, el qual va enviar un monstre marí que va asustar als cavalls que conduíen el carro d'Hipòlit provocant així la mort del jove.
Fedra va suicidar-se ja que tenia molts remordiments.